Jacob
i Wilhelm Grimm eren dos savis lingüistes alemanys que van viure
durant la primera meitat del segle XIX. Van néixer, respectivament,
el 1785 i el 1786 en una petita ciutat que es diu Hanau
i van morir a Berlín, primer Wilhelm, el 1859, i després Jacob,
el 1863. Van residir molts anys a Kassel on van treballar com a
bibliotecaris.
Els
germans Grimm no foren autors o inventors de contes, són històries
recollides per Jacob i Wilhelm Grimm de les veus del poble o de
manuscrits de les biblioteques on ells van treballar. El seu mèrit
va ser saber donar a les narracions la senzillesa i saviesa natural
de la tradició narrativa oral.
En
la majoria dels seus contes, talment com en les rondalles dels altres
països, hi ha una presencia molt notable dels elements meravellosos:
així hi intervenen tota mena d’animals fabulosos i de personatges
que són el producte de la fantasia humana, com fades, bruixes,
encantadors, follets, gnoms, dimonis, n’hi ha que tenen poders
sobrenaturals, i els animals sovint parlen i tenen capacitat per a
fer tota mena de prodigis.
D'una
dona anomenada Pastora
van obtenir, els germans Grimm, gran part de les històries
recollides en el seu llibre Kinder-
und Hausmärchen
("Contes per la infància i la llar"), dos volums publicats
al 1812 i 1815 La col·lecció va ser ampliada al 1857
i es coneix popularment com Contes
de fades dels germans Grimm.
Les
primeres col·leccions de contes publicats al 1812
es van vendre modestament a Alemanya, al principi només uns
centenars d'exemplars a l'any. Les primeres edicions no estaven
dirigides a un públic infantil. Des
del 2005 la primera edició, que es troba a Kassel, forma part del
Patrimoni Cultural de la Humanitat.
Els
210 contes de la col·lecció dels germans Grimm han estat recollits
de narracions orals i formen una antologia de contes de fades,
fàbules, farses rústiques i al·legories religioses.
Actualment,
la col·lecció ha estat traduïda a més de 160 idiomes. I encara,
també força sovint, amb alteracions i modificacions, en unes
adaptacions que s’apartaven poc o molt del relat original. Els
contes i els personatges avui en dia són usats en el teatre,
l'òpera, les historietes, el cine, la pintura, la publicitat i la
moda.
Obres
- La bella dorment
- La Blancaneus
- Ninureta
- La Caputxeta vermella
- El llop i les set cabretes
- Els músics de Bremen
- El pagès i el diable
- El sastre valent
- Ton i Guida / Hansel i Gretel
- Altres contes dels germans Grimm
- El pescador i la seva dona
- La reina de les abelles
- La tauleta, l’ase i el bastó encantats
- El rei barba de Griva
- Els set corbs
- La granota, o Enric el Fidel
- El petit polzet
- La serp blanca
- El Gnom
- El camperol i el diable
- Les tres filadores
- El flautista d’Hamelín
- La Blancaneu i els set nans
- El Patufet
Us explicarem...
Hansel i Gretel
Hänsel i Gretel són dos germans d'una família molt pobre de llenyataires. La madrastra convenç el seu pare d'abandonar-los al bosc per no haver de repartir amb ells el menjar familiar però ells poden tornar a casa seguint un rastre de pedretes que havien deixat pel camí. El llenyataire repeteix l'operació i aquest cop el rastre està fet d'engrunes de pa, que es mengen els ocells i per tant els nens es perden.
Intentant tornar, troben una caseta feta de llaminadures i xocolata. Quan estan menjant-se trossos de finestres i la tanca, surt una vella que tanca en Hänsel a una gàbia i fa de la Gretel la seva minyona. Amenaça amb menjar-se el nen quan estigui gras, per això cada dia l'alimenta amb les llaminadures. El Hänsel, però, aprofita que la bruixa no veu bé i mostra un osset de pollastre quan ella li diu que tregui el dit per la gàbia per veure si s'ha engreixat.
Un dia mana la Gretel que prepari una olla per cuinar-los a tots dos. Quan s'apropa per veure si està prou calenta, la nena empeny la bruixa a dins, allibera el Hänsel i surten corrents agafant les joies de la dona i llaminadures per al camí. Viuen feliços amb el seu pare amb les noves riqueses per sempre.
Ressenya
Autor: Germans Grimm.
Títol del conte: Hänsel und Gretel
Any d'edició: 1812.
Idioma del conte: alemany.
Il·lustrador: Alexander Zick.
Adaptacions del conte
Autor: Piumini, Roberto
Títol: Hansel i Gretel / de J. i W. Grimm ; narrat per Roberto Piumini amb il·lustracions d'Anna Laura Cantone.
Editorial: Ediciones del Laberinto, cop. 2010
Autor: Delgado, Josep Francesc
Títol: Hansel i Gretel : la casa de xocolata
Editorial: Barcelona : Edebé, 2003.
Autor: Bosom, Mònica
Títol: Hansel i Gretel
Editorial: Barcelona : La Magrana, 1998.
Autor: Butterfield, Moira
Títol: Hansel i Gretel
Editorial: Barcelona : Parramón, 1998.
Títol: Hansel i Gretel.
Autor: Ross, Tony.
Editorial: Barcelona : Timun Mas, cop. 1992.
COMPARACIÓ DE:
La caputxeta vermella
La versió més coneguda del conte és la dels germans Grimm, versió del 1857. La Caputxeta Vermella és una nena que ha de portar un cistell amb menjar per a la seva àvia malalta. La mare li adverteix de no travessar el bosc, consell que la Caputxeta no segueix. Al bosc, la Caputxeta es troba el Llop, que l'ensarrona i li fa dir on viu l'àvia. Després el Llop s'avança a la Caputxeta i, en arribar a ca l'àvia, es cruspeix la vella. Quan arriba la Caputxeta, el Llop, que és al llit amb la roba de l'àvia, es fa passar per aquesta i al final aconsegueix menjar-se també la Caputxeta. Tot es resol amb l'arribada d'un llenyataire, que talla la panxa del Llop per tal que l'àvia i la Caputxeta puguin sortir-ne il·leses.
Ressenya
Autors: Jacob i Wilhelm Grimm.
Títol conte: Rotkäppchen.
Any edició: 1812.
Idioma del conte: alemany.
Il·lustrador: --
Adaptacions del conte:
- A la versió d' Adolfo Serra: la narracció està feta a base de il·lustracions, no hi trobem text,és un llibre mut.
- La versió de Benoît Jacques "La nit de la visita": una altra recreació d'aquest clàssic en què l'àvia, la Abu, provoca amb la seva sordesa la desesperació del gran llop ferotge, qui intenta entrar a la casa fent-se passar per una interminable sèrie d'hilarants personatges ficticis. Definitivament, el punt de vista francès el segueix establint molt bé aquí.
- En la versió de Carmen Martín Gaite " La caputxeta Vermella a Manhattan"dóna vida a la seva Caputxeta en Manhatan a qui anomena Sara Allen, una nena de deu anys que viu amb la seva família a Brooklyn i somia amb tenir llibertat per poder anar sola a Manhattan.L'àvia de la nostra Caputxeta, a diferència de l'anciana que acaba a la panxa del llop, és una dona més revolucionària, ja que ha tingut vàries relacions de parella i és una ex-cantant de music-hall. Aquesta nova proposta del conte aconseguirà sorprendre i divertir a més d'un lector/a. En la narració no hi ha ni llop, ni bosc: hi ha un home ambiciós, una nena innocent amb il·lusions i una jungla de ciment que es troba a Nova York.
Versió en música
- Cançó Caperucita de l'àlbum Atrapados en azul (1996) d'Ismael Serrano.
Versió amb vers:
Versió en castellà:
Versió en castellà:
La Caputxeta Vermella de Roal Dalh: "Cuentos en verso para niños perversos".
Estando una mañana haciendo el bobo
le entró un hambre espantosa al Señor Lobo,
así que, para echarse algo a la muela,
se fue corriendo a casa de la Abuela.
"¿Puedo pasar, Señora?", preguntó.
La pobre anciana, al verlo, se asustó
pensando "¡Este me come de un bocado!".
Y, claro, no se había equivocado,
se convirtió la Abuela en alimento
en menos tiempo del que aquí te cuento.
Lo malo es que era flaca y tan huesuda
que al Lobo no le fue de gran ayuda:
"Sigo teniendo un hambre aterradora"
¡Tendré que merendarme otra señora!"
Y, al no encontrar ninguna en la nevera,
gruñó con impaciencia aquella fiera:
"¡Esperaré sentado hasta que vuelva
Caperucita Roja de la Selva!"
-Que así llamaba al bosque la alimaña,
creyéndose en Brasil y no en España-.
Y porque no se viera su fiereza,
se disfrazó de abuela con presteza,
se dio laca en las uñas y en el pelo,
se puso la gran falda gris de vuelo,
zapatos, sombrerito, una chaqueta
y se sentó en espera de la nieta.
Llegó por fin Caperucita a mediodía
y dijo: "¿Cómo estás abuela mía?
Por cierto,¡me impresionan tus orejas!"
"Para mejor oírte, que las viejas
somos un poco sordas". "¡Abuelita,
qué ojos tan grandes tienes!".
"Claro, hijita,
son las lentillas nuevas que me ha puesto,
para que pueda verte, Don Ernesto
el oculista", dijo el animal
mirando con gesto angelical
mientras se le ocurría que la chica
iba a saberle mil veces más rica
que el rancho precedente. De repente
Caperucita dijo: "¡Que imponente
abrigo de piel llevas este invierno!"
El Lobo, estupefacto, dijo: "¡Un cuerno!
O no sabes el cuento o tú me mientes:
¡Ahora te toca hablarme de mis dientes!
¿Me estás tomando el pelo...? Oye, mocosa,
te comeré ahora mismo y a otra cosa".
Pero ella se sentó en un canapé
y se sacó un revolver del corsé,
con calma apuntó bien a la cabeza
y -¡pam!- allí cayó la buena pieza
Al poco tiempo vi a Caperucita
cruzando por el Bosque...¡Pobrecita!
¿Sabéis lo que llevaba la infeliz?
Pues nada menos que un sobrepelliz
que a mí me pareció de piel de un lobo
que estuvo una mañana haciendo el bobo.
Versió en català:
Estant
un matí fent el babau
li
va entrar una gana espantosa al Senyor Llop,
així
que, per tirar-se alguna cosa al queixal,
se'n
va anar corrents a casa de l'Àvia.
"Puc
passar, Senyora?", Va preguntar.
la
pobre anciana, en veure'l, es va espantar
pensant:
"Aquest em menja d'una mossegada!"
I,
és clar, no s'havia equivocat:
es
va convertir l'Àvia en aliment
en
menys temps del que aquí t'explico.
El
pitjor és que era prima i tan ossuda
que
al Llop no li va ser de gran ajuda:
"Segueixo
tenint una fam aterridora ...
Hauré
de menjar-me a l'altre persona! "
I,
en no trobar cap a la nevera,
grunyir
amb impaciència aquella fera:
"Esperaré
assegut fins que torni
Caputxeta
Vermella de la Selva! "
que
aquí cridava el Bosc la feristela
creient-se
al Brasil i no a Espanya.
I
perquè no es veiés la seva feresa.
es
va disfressar d'àvia amb prestesa,
es
va donar laca en les ungles i en el pèl,
es
va posar la gran faldilla grisa de vol,
sabates,
barret, una jaqueta
i
es va asseure tot esperant la néta.
Versió cinematogràfica:
Títol Original: Red Riding Hood
Any: 2011
Directora: Catherine Hardwicke
Repartiment: Amanda Seyfried, BIlly Burke, Gary Oldman, Max Irons, Julie Christie, VIrginia Madsen
Versions dels contes populars (La Caputxeta Vermella) de la literatura infantil i juvenil actual
Tipus de llibres
|
|
Encunyats i
llibres joc
|
El desenvolupament de l’edició per a no lectors ofereix múltiples
Caputxetes en teatrets, puzles, encunyats i llibres-joc
Rowe, Louise:
Caperucita roja.Barcelona: La osa menor
|
Narracions
mudes
|
Les imatges del conte serveixen per a explicar-lo, especialment si
darrere del llibre hi ha el guió de la historia
Grimm: Caperucita Roja. II. M. Balaguer.
Barcelona: La Galera
|
Àlbums
|
La novetat està en la il·lustració: per exemple, en una avantguardista
Caputxeta de brillant geometria
Grimm: Caperucita
Roja. II. K.Pakovska. Madrid: Kókinos
|
Contes
il·lustrats
|
Múltiples Caputxetes amb els estils il·lustratius més variats, es continuen oferint als nens a partir del
text original
Grimm:
Caperucita Roja. II. Ana Juan,
Madrid: Anaya
|
Novel·la juvenil
|
El desenvolupament de la novel·la per a adolescents ha inclòs la
reformulació dels contes populars en els seus paràmetres
Carmen Martín Gaite:
Caperucita en Manhattan Madrid: Siruela |
Teatre
|
Les versions de contes populars també han ofert un ampli camp a les
dramatitzacions per a nens
Carles Cano : ¡ Te pillé Caperucita! Madrid: Bruño |
Nous valors
|
|
Caputxetes actives
|
La nova versió de la dona va tornar a la Caputxeta la iniciativa
ostentada en moltes versions folklòriques. La Caputxeta arriba a ser qui mata
el llop per fer-se un abric de pell en una versió humorísticament amoral
Roald Dahl: Cuentos en verso para niños perversos. Madrid: Alfaguara |
Ecològiques
|
Amb l’augment de la preocupació ecològica, La Caputxeta va ser verda i el
llop va passar a ser l’últim de la seva espècie
Miguel Ángel Fernández Pacheco: El ultimo lobo y Caperucita. Barcelona: Labor
Tony Ross: Caperucita
Roja. Madrid. Alfaguara
|
Interculturales
|
Amb l’augment de les migracions, La Caputxeta vermella serà negra en
context africà o serà amiga d’alguna Caputxeta Negra immigrant per a afavorir
la convivència.
Carles Cano: La Caputxeta Negra. Edicions del Bullent
Juan Cruz Iguerabide: Caperucita Roja y la abuela feroz. Barcelona: Edebé
|
Políticament correctes
|
La tendència a vigilar militantment la correcció i respecte cívic en els
contes va ser àcidament parodiada en textos com
Un día, su madre le pidió que
llevara una cesta con fruta fresca y agua mineral a casa de su abuela, pero
no porque lo consideraba una labor propia de mujeres, atención, sino porque
ello representaba un acto generoso que contribuía a afianzar la sensación de
comunidad.
James Finn Garner: Cuentos infantiles políticamente correctos. Barcelona: Circe |
Noves formes de narrar
|
|
La
col·laboració text-imatge
|
El gran
desenvolupament de la imatge en les nostres societats ofereix múltiples jocs
narratius entre el text i la il·lustració. Allò que explica el pare i allò
que s’imagina el nen estableixen un divertit contrast que qüestiona la nostra
idea de la recepció
Luis Pescetti:
Caperucita Roja ( Tal como se lo contaron a Jorge) . Madrid: Alfaguara
|
Intertextualitat
y meta literatura
|
“ O no sabes tú el cuento o tú me
mientes, ahora te toca hablarme de mis dientes”, diu el llop de Dahl a
la Caputxeta en un joc metaliterari. Els contes populars són quasi els únics
que els autors poden suposar que els nens coneixen per a poder llegir la nova
versió amb l’original en ment. Només així podran entendre la intertextualitat
present en la carta que uns advocats envien al senyor Llop.
Le escribimos en nombre de nuestra clienta, la señorita Caperucita Roja, a propósito de su abuela. La señorita Caperucita Roja nos dice que está usted ocupando la cabaña de su abuela sin el consentimiento de dicha señora(…)
Allan y Janet Ahlberg: El cartero simpático. Barcelona: Destino
Mercè Company: Las tres mellizas y Caperucita Roja. II. Roser Capdevila. Barcelona: Planeta |
Alteracions
narratives: perspectives no omniscients, personatges desmitificats, trames
complexes, contextos actuals, etc
|
Els contes poden alterar-se a partir de qualsevol dels
seus elements narratius tradicionals, per exemple, adoptant la perspectiva
del llop per a descriure el seu desgraciat amor passional per a la Caputxeta
Fabián Negrín: Boca de lobo. Barcelona: Thule O situant el conte dins d’un altre en el que un avi actual narra una historia equivocada a la seva néta
Gianni Rodari: Confundiendo historias. II. Alessandro Sana. Sevilla: Kalandraka
|
Traspàs de gènere
|
En les versions modernes el conte perd les seves característiques de
conte popular, però dona un pas més enllà, s’adapta a altres gèneres ben
definits, per exemple, a la novel·la policíaca, amb una intensa apel·lació al
cine negre americà
Yvan Pommaux: Detective John Chatterton. Barcelona:
Ekaré
|
Jocs de fantasia
|
La nova explotació fantàstica dels elements dels contes
s’inclina aquí a jugar amb el color de la caputxa. ¿ Com podria ser un conte
amb Caputxetes de diferents colors?
Bruno Monari i Enrica Agostinelli: Caperucita Roja, Verde, Amarilla, Azul y Blanca. Madrid: Anaya |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada