La princesa i el pèsol
La princesa i el pèsol és un conte tradicional europeu conegut pel relat breu de Hans Christian Andersen on es descriu la història de un príncep que es volia casar, però no amb qualsevol dona sinó amb una princesa de veritat. Cap no va superar la prova que els feia fins que un dia de tempesta va arribar una princesa que... després de passar la nit com a convidada al castell en un habitació d'un luxe impressionant, li van preguntar com havia dormit. Ella contestà que molt malament, perquè un pèsol se li havia clavat a l'esquena tot traspassant els vint matalassos i les vint flassades que li havien posat. Això va demostrar que era una princesa, ja que només elles tenen la pell tan delicada.
Autor: Hans Christian Andersen.
Títol del conte: Prindsessen paa Ærten (La princesa i el pèsol)
Any d'edició del conte original: 1835.
Idioma del conte original: danès.
Il·lustrador: --
Adaptacions del conte
Interpretacions del conte
La primera interpretació que sempre s'ha fet mostra a la sang real com excessivament refinada i molt poc resistent. Donant la idea que els reis no són capaços d'adaptar-se circumstàncies (en aquest cas un simple pèsol) que altres persones ignorarien sense problemes i gaudeixen d'un plàcid descans.
Davant d'aquesta visió apareix una altra del tot oposada. Al final, la persona escollida per ser futura reina era una dona prou valent per sobreposar-se al vent i al naufragi, prou fort com per imposar-se al mar Bàltic, amb la força sang real per no deixar de notar el pèsol i prou educada per no queixar-se fins a ser preguntada.
La majoria dels contes que va escriure Andersen són originals, és a dir, inventats per ell, a diferencia d'altres famosos autors de rondalles, com Perrault i els germans Grimm, que no van fer sinó transcriure les narracions que havien recollit de llavis de la gent del poble. Alguns dels seus contes són una mica tristos i no sempre acaben bé. Però en tots ells es manifesten la imaginació, la sensibilitat i també, sovint, en sentit de l'humor de l'autor. El conte de l'aneguet lleig, té un cert carácter autobiografic, perquè Andersen, com l'aneguet del conte, va pasar de ser un noi pobre, desvalgut i tractat sense consideració, a ser un home cèlebre, admirat i ben considerat per tothom.
Hi ha diverses versions d'aquest mateix conte i a continuació en mostrem algunes:
- La Princesa i el pèsol. Adaptació de Francesc Boada; il·lustracions de Pau Estrada. La Galera.
- La Princesa i el pèsol. Kimiko. Corimbo.
- La Princesa y el guisante. Ilustraciones de Elena Odriozola. Anaya.
- La Princesa y el guisante. [Ilustraciones: Belén Eizaguirre Alvear, Mª Isabel Nadal Romero, Juan Pablo Navas Rosco]. Everest.
- La Princesa i el pèsol, adaptació de Francesc Boada. La Galera, 1994.
- La Princesa i el pèsol, adaptació de Paco Sánchez Pina. Parramón, 1994.
- La princesa y el guisante (contado por Gustavo Martín Garzo). SM, 2005.
- La princesa i el pèsol, adaptació de Georgie Adams. Ceac.s.a., 1997.
- La princesa i el pèsol, adaptació de Luz Orihuela. Combel, 2005.
- La princesa i el pèsol, adaptació de Roberto Puimini. Laberinto, 2011.
- La princesa i el pèsol, adaptació de Luciana Littizzetto. Amoldo Mondadori Editore, 2002.
En algunes de les versions es veu destacada la figura de la dona com també les característiques que ha de tenir una princesa de debò. També es veu reflectit el recolzament de la família del príncep a l'hora d'escollir a una princesa per tal de convertir-la en la seva esposa.
Un altre aspecte que destaquem és que la princesa, segons l'adaptació, realitza diferents tasques abans d'aparèixer a palau tota xopa a causa de la tempesta, per exemple en una de les adaptacions trobem que la nit de tempesta és igual que al conte original però la princesa arriba per casualitat ja que s'ha perdut al bosc mentre caçava amb el seu pare.
Adaptacions cinematogràfiques
La princesa y el guisante (Cuentos de las estrellas) (TV)
Títol original: The Princess and the Pea (Faerie Tale Theatre Series) (TV)
Any: 1984
Duració: 53 min.
País: Estados Unidos
Director: Gilbert Cates
Guió: Rod Ash, Mark CurtisMúsicaRobert Folk.
Repartiment: Shelley Duvall, Liza Minnelli, John Achorn, Tom Conti, Nancy Allen, Jane Alden, Charlie Dell.
Productora: Gaylord Productions Inc. / Lions Gate Films / Platypus Productions.
Gènere: Fantástico. Aventuras. Comedia. Infantil | Cine familiar. Cuentos. Serie [Cuentos de las estrellas]
La primera interpretació que sempre s'ha fet mostra a la sang real com excessivament refinada i molt poc resistent. Donant la idea que els reis no són capaços d'adaptar-se circumstàncies (en aquest cas un simple pèsol) que altres persones ignorarien sense problemes i gaudeixen d'un plàcid descans.
Davant d'aquesta visió apareix una altra del tot oposada. Al final, la persona escollida per ser futura reina era una dona prou valent per sobreposar-se al vent i al naufragi, prou fort com per imposar-se al mar Bàltic, amb la força sang real per no deixar de notar el pèsol i prou educada per no queixar-se fins a ser preguntada.
La majoria dels contes que va escriure Andersen són originals, és a dir, inventats per ell, a diferencia d'altres famosos autors de rondalles, com Perrault i els germans Grimm, que no van fer sinó transcriure les narracions que havien recollit de llavis de la gent del poble. Alguns dels seus contes són una mica tristos i no sempre acaben bé. Però en tots ells es manifesten la imaginació, la sensibilitat i també, sovint, en sentit de l'humor de l'autor. El conte de l'aneguet lleig, té un cert carácter autobiografic, perquè Andersen, com l'aneguet del conte, va pasar de ser un noi pobre, desvalgut i tractat sense consideració, a ser un home cèlebre, admirat i ben considerat per tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada