La competència literària
Durant els anys 70 i 80 es generalitza a l'escola el fet d'afavorir la competència literària de l'alumnat, ja que això no és innat. Es dóna una importància fonamental a la lectura de contes perquè, segons Vigotsky, la lectura ajuda als infants a comprendre el món i és una eina d'ajuda en situacions socials. D'aquesta manera és important propiciar en els nens/es l'experimentació literària.
La literatura ofereix realitats comprensibles que els lectors poden assimilar i on contracten i assimilen l'experiència a través de mecanismes en un horitzó més ampli. Com va remarcar Applebee (1978) les històries poden ajudar a crear series expectatives sobre com és el món i com es parla d'ell sense necessitat d'avaluar i contrastar la realitat.
La relació entre l'experiència obtinguda directament del món primari i la otorgada per la mediació literaria es fa més complexa a mesura que els nens enriqueixen la seva experiència vital i de lectura.
Com s’ajuda a desenvolupar-se la competència literària?
-Fent experimentar la comunicació
literària. Els nens i adolescents adquireixen competència literària en la
mesura que la comunicació literària està present i és utilitzada en la nostra
societat.
-Utilitzar textos que
ofereixin suficients elements de suport per a obtenir el seu significat i que
ajudin a la vegada a augmentar les capacitats interpretatives de l’alumnat
-Suscitar la implicació i
la resposta dels lectors
-Construir el significat
de manera compartida. La interacció entre la lectura individual i el comentari
públic la enriqueix.
-Ajudar a progressar en la
capacitat de fer interpretacions més complexes
-Preveure activitats que
afavoreixin totes les operacions implicades en la lectura.
-Interrelacionar les
activitats tant de recepció com d’expressió literàries, i tant en la seva forma
oral com en l' escrita.
La comparació de la Caputxeta Vermella
El conte de la Caputxeta Vermella ha evolucionat al llarg dels anys. La primera versió va ser escrita per Perrault l'any 1697 a partir de les narracions orals. En la versió d'aquest autor el llop es menja l'àvia i la caputxeta i ningú les salva, mentre que a la versió dels germans Grimm de l'any 1812 apareix la figura del caçador que les treu de la panxa del llop. Perrault va afegir una lliçó al final de la història que fa referència a la desconfiança cap als desconeguts.
(Ampliat a l'entrada dels Germans Grimm)
Al conte de la Blancaneus dels Germans Grimm podem veure reflectit un dels pecats capitals que és la vanitat. Per exemple en moments quan la reina pregunta qui és la més bonica del regne i el mirall diu la Blancaneus o quan la reina vol fer matar a la protagonista per tal de ser la més bonica del regne menjant-se el seu cor, portat pel caçador. O també la mateixa Blancaneus quan accepta una mena de clips que li porta la reina disfressada per tal de ser una mica més bonica, també és una víctima de la vanitat, encara que d' una manera indirecta. En definitiva, els germans Grimm el que volien transmetre als infants que no han de ser vanidosos i que l'important és ser bell de cor i no d'aparença.
(Ampliat a l'entrada dels Germans Grimm)
La vanitat de la Blancaneus.
Al conte de la Blancaneus dels Germans Grimm podem veure reflectit un dels pecats capitals que és la vanitat. Per exemple en moments quan la reina pregunta qui és la més bonica del regne i el mirall diu la Blancaneus o quan la reina vol fer matar a la protagonista per tal de ser la més bonica del regne menjant-se el seu cor, portat pel caçador. O també la mateixa Blancaneus quan accepta una mena de clips que li porta la reina disfressada per tal de ser una mica més bonica, també és una víctima de la vanitat, encara que d' una manera indirecta. En definitiva, els germans Grimm el que volien transmetre als infants que no han de ser vanidosos i que l'important és ser bell de cor i no d'aparença.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada