El llop i les set cabretes
Resum
És un conte tradicional recollit pels germans Grimm.
Tracta sobre una mare que té 7 cabretes. Un bon dia, la mare marxa a comprar al poble i avisa les cabretes perquè no obrin a ningú mentre ella és fora. Al cap d’una estona, el llop, disfressat, truca a la porta i intenta que l’obrin dient que és la mare, però les set cabretes li diuen que té la veu massa ronca per ser-ho. Llavors, el llop s’empassa un guix per endolcir-se la veu i torna a trucar a casa de les cabretes. Aquestes, però, no es deixen enganyar i li demanen que ensenyi la pota. L’animal ho fa, però és delata a sí mateix. Molt afamat i enrabiat va cap al moliner perquè li enfarini la pota, torna cap a casa dels cabrits i aquests li obren la porta pensant-se que és la seva mare la que hi ha darrere la porta. El llop entra i se les menja a totes menys l’última, que s’amaga dins del rellotge i explica a la mare què ha passat.
Tracta sobre una mare que té 7 cabretes. Un bon dia, la mare marxa a comprar al poble i avisa les cabretes perquè no obrin a ningú mentre ella és fora. Al cap d’una estona, el llop, disfressat, truca a la porta i intenta que l’obrin dient que és la mare, però les set cabretes li diuen que té la veu massa ronca per ser-ho. Llavors, el llop s’empassa un guix per endolcir-se la veu i torna a trucar a casa de les cabretes. Aquestes, però, no es deixen enganyar i li demanen que ensenyi la pota. L’animal ho fa, però és delata a sí mateix. Molt afamat i enrabiat va cap al moliner perquè li enfarini la pota, torna cap a casa dels cabrits i aquests li obren la porta pensant-se que és la seva mare la que hi ha darrere la porta. El llop entra i se les menja a totes menys l’última, que s’amaga dins del rellotge i explica a la mare què ha passat.
La mare agafa unes grans tisores i busca el llop, el qual va la
migdiada després del bon àpat. Li obra el ventre i allibera els seus fillets.
Per tal que el llop no se n’adoni, li omple l’estómac de pedres. Quan l’animal
es desperta té tanta set que s’ajup a beure aigua del riu, però la panxa li
pesa tant que cau i mor ofegat.
Anàlisi
La història té com a objectiu avisar del perill dels estranys,
encarnats en el llop, tal com passa a “La Caputxeta Vermella”. Apareixen alguns
elements propis dels contes de fades: l’enginy per vèncer les dificultats (és
el cas de l’astúcia del llop i el canvi que la mare fa de les cabretes per les
pedres), el simbolisme numèric (set cabretes i tres trucs a la porta; aquestes
són les xifres més repetides en els contes populars) i l’element meravellós
(animals que parlen i l’absència de la mort malgrat ésser devorats).
La casa i la mare com a símbols de protecció, el petit que es
diferencia de la resta dels seus germans per ser més llest (amb aquesta acció,
es vol subvertir l’ordre social) i la desobediència de l’ordre que causa el
perill són altres elements de les històries infantils tradicionals.
Adaptacions
- El llop i les set cabretes: adaptacions de Carme Bernal (1990), en el
llibre titulat “Primers contes”.
- Les set cabretes i el llop: adaptacions de Teresa Sabaté (2002), en
el llibre titulat “Clàssics”.
- Els set cabridets: adaptacions de Josep Ballesteros (2000), en els
“Llibres per somiar”.
- La companyia
de Teatre Gràcia n’ha fet una obra teatral que es representarà pels volts del
maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada